• El valor afegit brut de la província de Lleida ha crescut un 3,4% el 2025, impulsat per la fortalesa de la demanda interna i del mercat laboral. La demarcació creix de manera rellevant per cinquè any seguit i se situa per sobre de la mitjana catalana per segon any consecutiu.
• El bon comportament del mercat laboral de la província s’ha traduït en un nou rècord d’afiliacions, amb un augment del 2,5% el 2025, i en una reducció del 4,1% de les persones en atur. Tots dos indicadors han registrat una millor evolució que la mitjana catalana.
• Les exportacions de béns en valor s’han reduït el 2025, afectades per la disminució en els preus dels productes relacionats amb l’oli, el segon sector en importància de les exportacions de la província.
• El turisme s’ha situat en nous màxims durant el 2025, significativament per sobre dels nivells prepandèmia. El sector turístic s’ha vist impulsat pel dinamisme del turisme estatal, que continua tenint un pes predominant sobre el total.
• Els primers mesos del 2026 continuen mostrant un fort dinamisme del mercat laboral, però també senyals de correcció en les exportacions i el turisme després d’un període d’elevat creixement.
La Memòria Econòmica de Lleida 2025 ha estat presentada avui per la seva directora, la Sra. Carme Poveda, juntament amb el Sr. Josep M. Llop Torné, que ha presentat l’article monogràfic “Habitatge, societat i urbanisme: experiències i referències de Lleida”. L’acte ha estat presidit pel president de la Cambra de Comerç de Tàrrega, el Sr. Jordi Seguí, i pel president de la Cambra de Comerç de Lleida, el Sr. Jaume Saltó.
L’economia de Lleida manté un creixement superior a la mitjana catalana el 2025
L’economia de la província de Lleida ha augmentat un 3,4% el 2025, quatre dècimes per sobre de la mitjana catalana (3,0%), segons estimacions pròpies, impulsada per la fortalesa de la demanda interna i del mercat laboral. El creixement de la província de Lleida se situa per sobre del conjunt de Catalunya per segon any consecutiu, situació que contrasta amb la del període 2022-2023, quan va ser la província catalana amb un menor creixement.
Segons l’Enquesta de Clima Empresarial, la marxa dels negocis ha estat positiva en tots els sectors de la província durant el 2025. En concret, destaca l’important dinamisme de la construcció i la resta de serveis (el grup que inclou el conjunt dels serveis, excepte el comerç i el turisme).
Nova xifra rècord d’ocupació i fort dinamisme en la construcció i la indústria el 2025
L’ocupació ha tancat el 2025 amb un màxim històric de 202.275 afiliacions, registrant un creixement del 2,5% respecte del 2024, una xifra superior a l’increment del conjunt de Catalunya (2,1%). Tots els sectors presenten un creixement de les afiliacions superior o similar al del conjunt de Catalunya, però en destaquen la construcció (4,7%) i la indústria (3,8%), amb increments superiors als registrats en aquests mateixos sectors a Catalunya (3,4% i 1,0%, respectivament). En el cas de l’agricultura, les afiliacions han augmentat lleugerament més a Lleida que al conjunt de Catalunya (0,9% respecte del 0,6%). Finalment, els serveis, que són el sector predominant, han crescut de manera similar tant a Lleida com al conjunt de Catalunya, amb un augment del 2,2%. En termes absoluts, cal destacar que tant els serveis com la indústria, amb un pes del 71% i el 15% sobre les afiliacions totals de la província, han concentrat el 61% i el 23% de la nova ocupació el 2025.
Les dades més recents indiquen que, durant els primers cinc mesos del 2026, el nombre d’afiliacions ha crescut un 2,8% interanual a Lleida (enfront del 2,3% del conjunt de Catalunya), fet que continua evidenciant el fort dinamisme del mercat laboral en la província.
Reducció de les exportacions de béns a Lleida el 2025, condicionades pel preu de l’oli
El 2025, les exportacions de béns en valor han disminuït un 1,5%, mentre que les importacions han augmentat un 6,1%, assolint aquestes últimes un nou rècord des de l’inici de la sèrie disponible. La reducció de les exportacions en valor respecte del 2024 s’explica principalment per la disminució dels preus dels productes relacionats amb l’oli; si s’exclou aquesta categoria, les exportacions de Lleida haurien augmentat un 6,3%.
L’evolució de les exportacions el 2025 ha estat força heterogènia entre els principals sectors de la província. El primer sector exportador, les fruites, hortalisses i llegums, amb un pes del 24% sobre el total exportat, ha augmentat un 11% les exportacions el 2025, fins als 769 milions d’euros. El segon sector exportador, els greixos i olis, ha disminuït un 33% el 2025, molt condicionat per la reducció dels seus preus. Finalment, els productes carnis, el tercer major sector exportador, ha augmentat un 8% el 2025. Aquests tres sectors representen conjuntament al voltant del 50% del total exportat per la província de Lleida.
Les exportacions de béns en valor s’han reduït un 7,4% durant els primers quatre mesos del 2026. Aquesta disminució ha estat generalitzada en els tres principals sectors exportadors de la província.
El turisme a Lleida s’ha situat en nous màxims durant el 2025
El 2025, el nombre de turistes allotjats en establiments hotelers a la província de Lleida ha augmentat un 3,6% respecte de l’any anterior i s’ha situat significativament per sobre dels nivells prepandèmia, fet que consolida el paper de Lleida com a destinació d’interior i de muntanya. Els turistes estatals, predominants a la província, han presentat un creixement del 4,0%, superior a l’augment del 2,2% registrat en els turistes estrangers. El turisme estranger només representa el 21% dels viatgers totals en hotels durant el 2025, un percentatge inferior al de la mitjana catalana (65%).
Per contra, en els primers cinc mesos de 2026, el nombre de turistes allotjats en establiments hotelers a Lleida s’ha reduït un 5,1% respecte del mateix període de l’any anterior. La reducció ha estat més significativa en els turistes estrangers que en els estatals (-6,7% enfront del -4,6%).
Perspectives econòmiques positives per al 2026, tot i un creixement més moderat i condicionat per la incertesa geopolítica i comercial
L’economia de les comarques de Lleida i del conjunt de Catalunya ha continuat mostrant un bon comportament durant la primera meitat de 2026, impulsada pel dinamisme del mercat laboral. No obstant això, els indicadors relacionats amb les exportacions i el turisme a la província de Lleida mostren senyals de correcció, després d’un període de fort creixement.
En l’àmbit internacional persisteix l’elevada incertesa. El conflicte a l’Orient Mitjà està condicionant l’evolució de la inflació i el creixement econòmic global. Aquest factor s’afegeix a la incertesa sobre la política comercial dels Estats Units, que ha continuat durant el 2026.
Les previsions econòmiques de la Cambra de Comerç de Barcelona estimen un creixement del PIB de Catalunya del 2,2% el 2026 i de l’1,7% el 2027. Tot i la desacceleració prevista, el creixement del PIB serà positiu i continuarà mostrant un diferencial positiu respecte de la zona euro, que es preveu que creixi al voltant de l’1% el 2026, segons les previsions del Fons Monetari Internacional.
No obstant això, les previsions de creixement s’han revisat a la baixa en relació amb les de principis d’any, condicionades pels efectes econòmics derivats del conflicte a l’Orient Mitjà.
En aquest context, l’Indicador de confiança empresarial a les cambres de Lleida s’ha desaccelerat durant el 2026 respecte dels trimestres anteriors. Tanmateix, continua situant-se en terreny positiu, a diferència dels indicadors observats en el conjunt de Catalunya i d’Espanya.
Monogràfic: Habitatge, societat i urbanisme: experiències i referències de Lleida
L’article monogràfic que inclou la Memòria “Habitatge, societat i urbanisme: experiències i referències de Lleida”, elaborat per Josep M. Llop Torné (arquitecte urbanista), ressalta el paper de la societat i de l’urbanisme com a elements bàsics per a la millora de l’habitatge. També reivindica que la resposta a la necessitat d’habitatge ha de ser local i defensa el paper de Lleida com a bon exemple de ciutat intermèdia per millorar les polítiques d’habitatge. Aquestes polítiques han de tenir una visió a mitjà i llarg termini i comptar amb la participació dels diferents actors econòmics i socials del territori.